Criteris que cal que tingui en compte el jurat

• Aquests són els noms de les grafies tal com es poden lletrejar:
  • A a
  • B be
  • C se
  • Ç se trencada
  • D de
  • E e (independentment que es pronunciï oberta o tancada)
  • F efa/efe
  • G ge
  • H hac
  • I i
  • J jota
  • K ca
  • L ela/ele
  • M ema/eme
  • N ena/ene
  • O o (independentment que es pronunciï oberta o tancada)
  • P pe
  • Q cu
  • R erra/erre
  • S essa/esse
  • T te
  • U u
  • V ve baixa
  • W ve doble, o bé doble v
  • X ics o xeix (qualssevol de les dos és vàlida, independentment del so que representi a la paraula)
  • Y i grega
  • Z zeta

  Dígrafs

  • GU ge, u
  • IG i, ge
  • LL ela/ele doble, o bé doble ela/ele, o bé ela/e, ela/e
  • L·L ela/ele geminada o ela/ele punt volat ela/ele
  • NY ena/ene, i grega
  • QU cu, u
  • RR erra/erre doble, o bé doble erra7erre, o bé erra/e, erra/e
  • SS essa/esse doble, o bé doble essa/esse, o bé essa/e, essa/e
  • TJ te, jota
  • TG te, ge
  • TX te, ics (o xeix)

Accents

• Si una paraula duu accent, cal dir-ho després de la vocal i afegir, en el cas de les grafies ‘e’ i ‘o’, ‘amb accent obert’ o ‘amb accent tancat’.
• Per a les vocals que només poden dur un tipus d’accent (‘a’, ‘i’, ‘u’), només cal dir ‘amb accent’, però no passa res si es diu ‘a amb accent obert’, o bé ‘i amb accent tancat’, per exemple.
• Com qualsevol altre error ortogràfic no és vàlid dir que una vocal duu accent obert, si el duu tancat, o a l’inrevés.
• Cal considerar les paraules tal com s’escriuen, independentment de la pronunciació (per exemple, en el lletreig del mot francès cal dir ‘e amb accent obert’).

Dièresi

• Si una paraula duu dièresi, cal dir-ho després de la vocal, afegint ‘amb dièresi’ (per exemple, ‘diürn’: de, i, u amb dièresi, erra/erre, ena/ene).

Dubtes

• A l'hora de lletrejar les paraules que els pertoquin, els concursants, no podran dubtar en veu alta. Així, el jurat interpretarà com un error el so 'mmm...' o 'ehhhh...', per exemple.

Descripció dels nivells per a l’elaboració de les llistes

Detall per nivells estructurals:

Lèxic

• El lèxic inclòs en les llistes del concurs serà
• fins al nivell 3, el que apareix en el Diccionari d’aprenentatge del català (DIDAC) de la Gran Enciclopèdia Catalana, un diccionari pensat per a l'aprenentatge del català a l'escola primària i al primer cicle de secundària
• a partir del nivell 4, el que apareix en el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (DIEC), ja sigui de manera explícita o bé implícita (flexió, derivacions bàsiques, etc.)

• Fins al nivell 3, inclusivament,  se n’exclouran els homòfons i altres mots que puguin comportar un risc clar de confusió

• De forma excepcional, i sempre a criteri del jurat, se’n podran excloure també altres paraules, sobretot les que es considerin excessivament especialitzades (malgrat la presència d’un nivell extra, superior al nivell 5), així com les que presentin una relació excessivament contradictòria entre la llargada i la dificultat ortogràfica, atès que aquest decalatge altera la coherència necessària dins del nivell en el qual s’haurien de situar

Morfologia

• Les variants flexives incloses en les llistes del concurs s’atindran sense excepció a allò que la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana (II. Morfologia) de la Secció Filològica (SF) de l’IEC marca com a formes pròpies de l’àmbit general i registre formal

• La flexió nominal serà la bàsica de gènere i nombre, amb les variants pròpies només de l’estàndard comú, tal com s’explicita en el punt anterior

• Quant a la flexió verbal, present a partir del nivell 3 del concurs (abans tots els verbs són en infinitiu), s’admetran les variants flexives considerades per la mateixa font normativa com a pròpies de l’àmbit general, bo i descartant certes formes que puguin comportar confusió